A La Vall de Gallinera hi ha molta costum de cultivar carabasses i melonar, tant és així que quasi es converteix en una competició de tamanys i dolçor. Una de les varietats més apreciades és la carabassa "del panet" perquè és molt dolça i bona de gust. Abans, també hi havia el costum de fer melonar per a guardar. Aquests melons que es penjaven a la cambra, podien aguantar fins Nadal en perfectes condicions.
Avuí en dia encara n'hi ha moltes persones que cultiven seguint el que han aprés dels seus pares i iaios, com és el cas d'Evaristo de Benissili, fill del Tio Evaristo de l'era, avuí mateix hem parlat amb ell i ens ha contat com hem de preparar els clots per a sembrar les carabasses i el melonar.
 |
| Evaristo de Benissili |
El procés és el mateix per a carabasses o per a melons.
Començarem cavant els clots al bancal de mig metre quadrat aproximadament. Caldrà traure la terra i abocar un cabàs de fem i, desde un temps recent, també es posa un grapat de "guano". Fet açò, hi ha que remenar i mesclar bé la terra que haviem tret, el fem i el guano. Haurem de marcar el centre del clot amb un trocet de canya.
Aquests clots quedaràn en repòs fins Sant Jordi, que serà quan sembrarem en cada clot huit o deu llavors de carabassa o meló. Quan les plantetes ja tenen tres dits d'alçària triarem les més fortes i deixarem tres matetes per cada clot.
Cal tindre la precaució de no sembrar mai les carabasses i el melonar junts, perquè les abelles pol·linitzen la carabassa al melonar i després els melons no estàn dolços.
La carabassa és molt apreciada en la gastronomia valenciana, torrada al forn, en melmelada, en l'arròs, per al putxero... ingredient imprescindible en l'arrop i talladetes i també no pot faltar per a fer els bunyols de Sant Josep.
