CONTES I RONDALLES

El CONTE DEL MARGALL
És curiós com no fa massa temps, l'ensenyament de les tècniques agrícoles passava de pares a fills de la forma més natural. Com qui no vol i a manera de joc, els pares explicaven als fills que apenes tenien deu o dotze anys com treballar la terra o com acabar amb aquesta o l'altra mala herba, com en el cas del "margall", una herba molt prolífica i que té unes arrels tan fortes que si l'arranques i la deixes al mateix lloc, només cal que unes puntetes de l'arrel toquen en terra i ja es torna a agarrar. Per acabar definitivament amb ella cal deixar-la cap amunt per a què el sol l'asseque o endur-te-la amb el cabàs.
Doncs bé, per explicar als nens de forma senzilla aquesta tècnica els pares contaven aquesta mini-rondalla:

"Això diu que era i no era el margall pare i el margallet fill que estaven d'allò més tranquils al bancal. De sobte, el margallet, es va espantar molt i va mirar son pare cridant: -Pare, pare... vénen pel camí amb les aixades! El pare, va afinar també la vista i va preguntar al fill: -Porten cabàs? El margall fill, mirant allà lluny pel camí va respondre al seu pare: -No, no porten cabàs ni barxeta. El pare margall, amb calma, li va respondre: -Aleshores, fill meu, si no porten cabàs ni barxeta, estigues tranquil!"

Aquest conte curt però carregat de contingut encara s'escoltava allà pels anys seixanta del segle passat a la Vall de Gallinera.



RONDALLA: L'ANOUER DE LA FONT DE L'ORENGA


Pam dalt, pam baix... a mig kilòmetre d'Alpatró, passant per la penya d'En Bernat a la part umbría de la Foradà, brolla la Font de l'Orenga. Aquesta fontenta xorra tot l'any i naix d'un xicotet alcavó. És una font boniqueta amb un caminet, una sèquia i un bací. També destaca el seu marge de pedra seca que va fer el Tio Jose Maria, de malnom "El Pinero" i el seu treball li degue costar, perquè al marge hi ha pedres de gran tamany. Tots aquests elements fan d'aquesta font un lloc entranyable per a la gent de la Vall, però pot ser el més curiós d'aquest lloc és la resta de tronc d'anuer que podreu vore damunt de la bassa i que donà peu a la rondalla que ara vos contem...

L'ANOUER DE LA FONT DE L'ORENGA
Això fa més de cent anys, en un lloc molt prop del poble d'Alpatró, hi havia un molí. Allí vivien dos germans que, segons la gent del poble, tenien molt mala reputació. Els dos germans aprofitaven les fosques nits sense lluna per a furtar el blat dels bancals i així el portaven al molí i feien farina per a ells. El temps passava i passava, arribant el moment en el que els germans es van fer vells i van morir. Quant van pujar al cel Sant Pere els esperava i, com a tots, els va jutjar diguent-los:
-Com heu segut lladres i roïns tota la vida, ara vos condemne a tornar a la terra i com a càstig fareu tot el contrari i repartireu la farina a tots aquells llauradors a qui els la vau furtar.
Els dos germans van obeir el que els havia manat Sant Pere i van tornar a la terra en forma de fantasmes per a recompensar tot el mal que havien fet: durant la nit, mentre tots dormien, es dedicaven a moldre el blat i després se'n anaven a repartir la farina de casa en casa fins la matinada. 
Els germans van passar anys i anys fent el mateix fins una vegada en que a un vell pastoret, que venia de tancar les ovelles al corral de la "covà tapà", se li va fer de nit baixant pel camí de les voltes i quan passava per davant del molí va escoltar un fort soroll de ferros i cadenes i va fugir espantat. Quan va arribar al poble d'Alpatró ho va contar a tots els veïns que es van quedar molt preucupats. Al dia seguent el carnisser del poble, un home dauat, gran i fort, que a més era molt valent agafà una coixinera i la va omplir amb un rastre de botifarres i un altre de llonganisses i se'n va anar a passar la nit al costat del vell molí.
Només arribar va encendre un bon foc i va escampar la brasilà per començar a torrar l'embotit per a sopar i després de tirar-se una manta damunt es va ajocar a dormir. A mitja nit es va despertar esperitat del soroll de ferros i cadenes... va fugir cap a casa però com ja hem dit que era molt valent, a mitat camí se'n va tornar tot decidit al molí. El primer que va vore va ser els dos fantasmes que també es van asustar en vore el carnisser tot acalorat. Van passar uns moments dubtosos però pronte es van posar a xarrar i els dos germans van aclarir la situació contan-li el que havia passat al carnisser. Aquest es va dir que si contaven la història a la gent del poble ningú s'ho creuria i els germans van respondre:
-Per a que tot el poble ens crega girarem eixe arbre del revés -assenyalant un gran anouer que tenien al costat- les arrels cap amunt i el cop amb totes les seues fulles i anous, baix terra. I per a més gràcia farem brollar una font per a regar l'arbre que es dirà "La Font de l'Orenga".
A la matinada el carnisser se'n va tornar a Alpatró i al mig de la plaça va començar a contar la història dels gemans, quedant-se tots bocabadats.
Durant un temps el carnisser va anar a visitar els germans i també els va ajudar a moldre la farina i repartir-la casa per casa, cosa que van agrair molt els germans, i va arribar un moment en que els germans ja havien cumplit el càstig que Sant Pere els havia manat. El Sant, convençut de la feina feta, els va perdonar i els va obrir les portes del cel i així els dos germans van poder descansar per a sempre.
I conte contat.... ja s'acabat.

Les rondalles son fruit de la fantasia popular i varien al llarg dels anys en funció de qui les conta i de qui les escolta però els escenaris on ocorren les històries son ben reals: la "cova tapà", el camí de les voltes i el famós anouer, que com hem dit abans encara resta a la bassa de la Font de l'Orenga i que va ser tallat allà pels anys 90.
El que queda de l'Anouer a la bassa de la Font de l'Orenga

Aquesta rondalla ens la ha contat el nostre amic Paco, fill de Quico "El Peó" d'Alpatró. Moltes gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari

Ens agrada saber la vostra opinió... :-)