HISTORIA

El DIA DE L'AIXAVEGÓ

Una de les tradicions més singulars de La Vall de Gallinera era EL DIA DE L’AIXAVEGÓ. 
L'aixavegó és una xarxa de cordeta d'espart que servia per a traginar palla o objectes amb bastant volum .
Segons hem escoltat d’algunes algunes persones majors, se celebrava els darrers díes de carnaval, possiblement el dimarts. Eixe dia estava prohibit treballar i s’organitzaven quadrilles de gent jove que anaven a buscar pel terme els qui gosaven agafar l’aixà. Amotinaven al personatge en questió i si no volia deixar de treballar a bones o a males acabava dintre de l’aixavegó i entre tots el portaven al poble on li tocava pagar la garilla o la xocolatà.
Els qui gosaven treballar paraven dins de l'aixavegó.
En aquella època no se celebraven les carnestoltes per estar prohibides pel “règim” però com que la gent sí tenia gana de festa aprofitaven aquesta tradició per a lliurar-se per un día del dur treball al camp i fer la festa. Ens consta que també se celebrava a Planes on va donar orige a l‘actual “Festa dels Quintos”

Un dels últims personatges de quí tenim constància que agafaren amb l’aixavegó va ser el Tio Argimiro d’Alpatró allà pels anys 50. Se’l emportaren a Benisili i, com també era obligat, va haver de pagar la garrilleta per a tothom. 



EL CASTELLOT
El castellot és una espècie de turó on els antics pobladors d'Alpatró, allà per l'edat del bronze, varen assentar un poblat. Si observem la imatge aèria comprendrem el perquè:

Imatge aèria de "El castellot"

Com podem vore, és una fortificació natural, tot el seu perímetre està rodejat de penya-segats, excepte un xicotet pas que feia d’entrada fortificada, així no necessitaven construïr muralles defensives ni mantenir una especial vigilància. A més cal tenir en compte que la seua altura i posicionament pemetía a la gent que hi habitava controlar perfectament tota La Vall de Gallinera.
L’existencia d’una xicoteta cova amb aigua i el fàcill accés al riu Gallinera els faria la vida més fàcil a aquells primers pobladors de La Vall.
Més tard, també habitaren els íbers, com ho demostra la gran quantitat de testets que hi han en la seua llometa. Més tard, els arabs, que ja es desplaçaren a viure fins on ara està el poble d’Alpatró, varen construïr la talaia per vigilar millor els accesos i els possibles atacs dels cristians.
A més, era un lloc molt bó perquè pel seu tamany podien tindre allí dintre els ramats d’ovelles o altres animals domèstics i així s’asseguraven l’aliment durant molt de temps. 


El Castellot, Alpatró
Lamentablement, l'interior del castellot no es pot visitar perquè actualment és una propietat privada.


LA BREGA D'ALPATRÓ

La curiositat pot ser un defecte o una virtut, en tot cas és innata en les persones i des de que l'amic Juanjo Ortolà ens va passar aquest curiós retall de premsa no hem parat de donar-li voltes al cap: què va passar la nit del 13 de gener de 1889 a Alpatró? com va començar? i sobretot... perquè?. No seria interessant completar la història entre tots? Perquè no? Vinga, animeu-se: si sabeu alguna cosa, teniu alguna persona major prop que puga fer memòria o heu escoltat alguna referència a la brega d'Alpatró escrigau sense por: aprofitem les noves tecnologies per completar els buits de la memòria.

Aquest és el retall de premsa:
Brega a  La Vall de Gallinera 

Aquest cap de setmana ens hem enterat de que el lloc en concret va ser el "casino de dalt" que a més de servir menjar i beguda era alhora carnisseria. També ens han dit a Alpatró que una de les famílies implicades eren de malnom "els xona" i ens han deixat caure, sense fer-ho cert, que la brega va ser per una xicona...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ens agrada saber la vostra opinió... :-)