AGRICULTURA


En aquest bloc no anem a contar-vos com van les tomaques o les bajoquetes perquè no és una cosa especial en sí, sinó que volem deixar constància de tota aquella informació "no oficial" que anem recopilant, sobre tot de la gent major de la Vall de Gallinera o de llauradors d'altres llocs. És a dir: en quina lluna sembrar, vocabulari del llaurador, de l'horta, expressions, etc.


"A FLOR DE TERRA": se sol dir a la part superior de la terra, per exemple: quan llaures en fondo i la terra es volteja molt, aleshores els bacteris de baix queden dalt i es diu que "estan a flor de terra".

AIXERRI: "Fem aixerri" es diu al fem que és pur i no té restes de palla, corfes d'ametlla, brosta, etc.

AIXERMAR: Llevar l'ermura: desbrosar, netejar de matolls i males herbes un troç de terra amb la finalitat de poder cultivar-lo.

AGRER o AGRERET: Rogles de la serra, normalment menuts, on hi ha més eixida d'esclata-sangs. Són rogles "segurs" on els qui els coneixen sempre en troben. L'any que hi ha molts  com l'any que hi ha pocs.

CAVAR A DOS PALES: Cavar la terra amb profunditat donant un cop d'aixà primer i després un altre al mateix lloc més fondo. Es feia a les hortes una vegada a l'any per a soltar la terra i que quedara tova per poder femar-la i sembrar. 


EIXAMORAR: A La Vall "aixamorar", es diu quan s'ha recollit herba o restes de verd de l'horta per a donar de menjar als conills. En eixe cas s'ha de deixar "aixamorar" per a que perda part de l'aigua que conté l'herba fresca perque, com popularment es diu: "el conill s'escagassa" i pot arribar a morir-se.
Herba eixamorà per als conills
ESGUELLAT: Fet de romprers un arbre per tenir massa pes, per exemple en cas d'una nevada forta "les rames de l'olivera s'han esguellat per la nevà" "S'ha esguellat el cimal del garrofer del pes de les garrofes""esguellar el bacallà"

ESPALLUCAR o ESPIGOLAR: Fet de arreplegar allò que queda d'una collita i ja no fa profit a l'amo. Per exempe: una vegada segat el blat al bancal anaven les persones que tenien el permís per poder "espallucar" de terra els sobrants. A La Vall de Gallinera es diu "Espallucar" i fa referència a diferents collites: atmeles, olives, blat, garrofes. Mentre que a altres llocs també es diu "Espigolar" i es refereix a recollir les espigues de blat després de la sega i també a altres collites. Normalment espallucaven o espigolaven les persones més pobres i a França, només les dones. Mireu aquest bonic documental:

BORDALL: Tija que creix a la soca o a la branca de l'arbre. Pot ser VER o BORD. El BORDALL BORD és aquell que no dóna fruit bo, el BORDALL VER per tant, si que es pot trasplantar perquè creixerà un arbre que donarà bon fruit.

CARABASSES: Evaristo de Benissili, "En l'última lluna vella d'agost les talles i les deixes on estan. Als quinze dies ja les pots arreplegar, sempre que estiguen eixutes".

És costum deixar-les al balcó. 

Més d'un llaurador ens diu que el dia de sembrar les carabasses és dijous sant. Si es fa planter es trasplanten per Sant Jordi. Si serà veritat o no, nosaltres les vam sembrar dissabte sant i no han sigut gran cosa. L'any que vé en farem cas. 

"La carabassa vol aigua en juny i juliol i en agost patir perquè així es fa dolça"

També ens diu Enrique, de Muro, que mai s'han de sembrar junts els melons i les carabasses perquè els insectes pol·linitzen la flor del melonar i després els melons fan gust de carabassa

CANYES: Per a què duren i no "es corquen" cal tallar-les en la lluna vella de gener.

CIGRONS: A Benissili, Evaristo, ens assegura que els cigrons s'han de sembrar el primer divendres de març, i quan estan bones les cireres, els cigrons també. També ens diu el mateix Enrique "de la Balbina".

A Cocentaina ens han donat un consell: "no poseu els cigrons a remulla abans de sembrar-los perquè "s'ensabonen" i no grillen". I preguntem: què vol dir que "s'ensabonen"?  -que l'aigua els cou- ha sigut la resposta.

DACSA: El tio Enrique de Muro ens diu que "cal sembrar la dacsa escalonà, la primera per Sant Jordi, i després cada 40 dies, una tongà. I no oblideu calçar-la"

CREÏLLES: Cal sembrar-les per a Sant Josep, si ho fas abans es poden cremar pel fred.

DENTILLES: Enrique "de la Balbina": les dentilles es sembren huit dies abans o després de Tots Sants i no cal mirar lluna.

ESPINACS: L'amiga Susi de Tollos ens recomana que "quan els vulgues collir, no els arranques, talla sols les fulles i ells tornen a crèixer. No te'ls acabaràs".

EIXEM (AIXEM): unitat de mesura que comprén la distància entre els dits polze i índex oberts en angle de 90º. "sembra un all cada eixem..."


FANECADA (FANECÀ): Unitat de mesura agrícola. Equival a 831m2. Un QUARTERÓ equival a una quarta part de la fanecada. En altres llocs un quarteró és la quarta part d'una arrova. A Muro de Mallorca, l'amic Joan Perelló "Fideu" ens va dir que allí li diuen QUARTERADA (CORTERADA) encara que la mesura respecte a la fanecada varía un poquet. Un CORTÓ equival a una quarta part de la quarterada i tanmateix un HORT equival a la quarta part d'un cortó.

FAVES: Enrique del bella, d'Alpatró, ens diu que les faves es sembren el 3 de setembre. A la Safor hi ha qui les sembra per Tots Sants.

FESOLS: Domingo, "el coixo", ens conta que "Per Sant Jaume cal sembrar els fesols del pinet, que son de boja i no s'emparralen, es gasten per a guardar en sec. Huit dies abans de sant Jaume es sembren els "orxanos" i els "d'escorfa bona".

Fessols d"escorfa i molla"

A Muro de Mallorca també ens digueren uns llauradors que els fèsols (allí es diuen "confits") cal sembrar-los en la lluna vella de març o abril i en terra magra.

GLADIOLS: Isa, de Muro, en diu que "si vols tindre els gladiols per a Tots Sants els sembres el 2 d'agost".

NAPS: Pacó "el peó" d'Alpatró ens diu que els naps es sembren en l'última lluna vella d'agost.

LLECOR: Es diu a la humitat de la terra que es manté baix de la terra rossejada o eixuta. "Sembla eixut però no cal regar perquè encara hi ha llecoreta".

PEBRERES: Enrique, de Muro ens diu que per Santa Àgueda (5 de febrer) cal sembrar les llavors de tota classe de bajoques i pebreres.

PENQUES: Carlos, de Pego, ens diu que "ara (mitjan d'agost) es seguen les penqueres a rinxo de terra i si les regues i els poses un grapadet de guano, al mes vinent ja ixen i prompte culls fins l'hivern"

PURGÓSi n'hi ha poc, ens han dit que arruixant amb aigua de bollir els tramussos es moren.
A Benissili, ens conten que als purgons no els agrada la nicotina, així és que ens recomanen arruixar les plantes afectades pel purgó amb l'aigua on haurem deixat a remull alguns puros (si, si, aquells que regalaven en les bodes).

REBASAR L'ERM: Llaurar fondo a mà o amb tractor un bancal que està erm.

ROMPUDA: Es diu a la primera vegada que es llaura el bancal després del descans d'hivern "...vaig a fer la rompuda"

ROSSEJAT (de la terra): es diu quan s'ha assecat la capa superficial de la terra de cultiu. Es coneix perquè es formen clavills però si es rasca un poquet baix hi ha saó.


Segurament moltes de les paraules que heu llegit no les trobareu recollides en cap diccionari, a més pot ser que en conegueu algunes amb altres accepcions o amb variacions en la seua forma escrita. Eixa és la riquesa de la nostra llengua. Tampoc són gens acadèmics alguns dels consells que ens donen les persones a les quals demanem parer per sembrar o portar endavant els cultius, però són tan importants com saber cavar o regar quan cal i a més formen part del llegat de moltes generacions de dones i homes que han treballat i viscut de la terra. En tot cas, aquest treball recopilatori ací queda per a qui puga o vulga aprofitar-lo.

Cap comentari:

Publica un comentari

Ens agrada saber la vostra opinió... :-)